Portada » Media, Opinión » “Estem en una situació més propicia a marxar d’Espanya que a quedar-nos”

“Estem en una situació més propicia a marxar d’Espanya que a quedar-nos”

El Singular Digital, 23/03/2012

Cada vegada la independència és més factible. Amb aquestes paraules, Montserrat Nebrera, defineix l’actual situació de Catalunya. En aquesta entrevista, també parlem sobre el possible pacte fiscal, i l’actitud que té Espanya i el govern espanyol respecte a nosaltres. I en l’àmbit més personal la professora en dret constitucional i exparlamentària del PP confessa que encara li queda el “cuc” de la política.

I tal com està el panorama, veu a prop la independència de Catalunya?
Sí. No la veia fa deu anys, i ara em sembla cada cop més factible. Em diuen que el PP té sobre la taula una reforma asimètrica, que permetrà a Catalunya mantenir una certa satisfacció sobre la voluntat d’autogovern. Tant de bo sigui així. Però no sé si aquesta arribarà a temps de donar satisfacció. L’opinió pública de Catalunya ha anat canviat el discurs. La independència cada cop té més adeptes, i és que l’evidència dels fets s’imposen als drets. La realitat va per davant de les coses.

És la fita que ha d’assolir Catalunya necessàriament, o apostaria pel federalisme?
El federalisme el planteja el Partit Popular. Aquesta era la idea amb la qual es va plantejar el model autonòmic. Però al final això vol dir un Estat federal suposadament simètric, que no dóna satisfacció ni als que són federalistes ni als que se senten una altra cosa. Reconvertir això és complicat.

Per tant, què és més difícil la independència o el federalisme?

Ara mateix és molt més difícil el federalisme que la independència. Des del punt de vista polític és més fàcil que hi hagi una suma de voluntats per caminar cap un altre lloc. S’han instal•lat en l’imaginari col•lectiu català tres o quatre coses que juntes són un polvorí. D’una banda la frase “Espanya ens roba”, molt desafortunada i matisable, encara que és cert que el sistema de solidaritat no és just. Està pensat per fa trenta anys i segueix sent el mateix. I la solidaritat sense límits temporals i quantitatius és una pressa de pèl. I aquesta idea d'”Espanya ens roba” ha quallat. Després hi ha la tibantor entre els partits polítics. I, en tercer lloc, també hi ha la sensació sentimental que ja no hi tenim res a veure amb Espanya, la qual cosa és menys certa del que es pensa. Per tant, estem en una situació propicia molt més per marxar que no pas per quedar-nos.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR