Portada » Media, Opinión » El gran deute

El gran deute

V. Sanchis, El Singular, 19/03/2012

Aquesta prèvia sembla necessària. Tothom, tret del PSC, sap i entén que el dèficit fiscal que suporta i arrossega Catalunya és insuportable. Com el que aguanten, estoicament, recatadament, les Illes Balears i el País Valencià. Com que mallorquins i valencians semblen haver-se resignat a fer d’almodí del regne d’Espanya, i les puces no piquen tant si són teves i et fan gràcia, ni els uns ni els altres no denuncien l’espoli. Catalunya sí que ho fa. Amb la resignada excepció del PSC, que s’estima més negar-lo que admetre que va fer el paperina amb la darrera presa de pèl fiscal. “El millor acord de la història”, que deien i proclamaven d’acord amb Esquerra i Iniciativa. Tot això queda dit perquè s’entengui el que vindrà ara i no donar llocs als retrets habituals, en forma de comentari, dels doctes de cuina.

Que Catalunya aguanti aquest espoli explica, però no justifica, el seu deute.  Perquè mentre no hi hagi un acord definitiu que resolgui l’espoli seran els catalans els que hauran de fer front als interessos derivats del dèficit anual que ha anat acumulant el seu govern. Ara mateix, i per si algú no ho entén, el cost financer s’ha convertit en la tercera partida dels pressupostos de la Generalitat. Mil cinc-cents milions d’euros, contra els dos-cents vuitanta, per exemple, del Departament de Cultura. Això es podria resoldre si la relació fiscal amb l’Estat no fos colonial? I tant. Però, mentre ho sigui, els gestors de les finances del govern estan obligats a ser prudents i a ser sensats.

No va ser així en els darrers anys de govern tripartit. Diguin el que siguin els dirigents socialistes o l’incomprensible exconseller Antoni Castells, els dèficits del 2009 i del 2010 van tocar fons i sostre. El del 2010, concretament, va superar els 9.000 milions d’euros. Marcant aquest solcs, no és estrany que el deute públic de la Generalitat sigui ara el més alt de l’Estat i superi el 20 per cent del PIB. La dimensió de la tragèdia s’ha desbocat tant que fins i tot el País Valencià, que tothom té a Catalunya com a referent de la gran castanya, ha quedat per darrere. És possible que la independència sigui l’únic remei per pal·liar aquesta febrada. En tot cas, mentre cap govern sigui capaç de proclamar-la, tots els catalans han d’entendre que l’única manera de civilitzar aquest deute és augmentar els ingressos (ai!) i reduir les despeses (encara més ai!).

 

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR