Portada » Poesía y Filosofía » Escolta Espanya!

Escolta Espanya!

ODA A ESPANYA 

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill 
que et parla en llengua – no castellana: 
parlo en la llengua – que m’ha donat 
la terra aspra: 
en’questa llengua – pocs t’han parlat; 
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins 
i dels que per la pàtria moren: 
les teves glòries – i els teus records, 
records i glòries – només de morts: 
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament. 
Per què vessar la sang inútil? 
Dins de les venes – vida és la sang, 
vida pels d’ara – i pels que vindran: 
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor 
i massa poc en el teu viure: 
tràgica duies – a morts els fills, 
te satisfeies – d’honres mortals, 
i eren tes festes – els funerals, 
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens 
dels fills que duies – a que morissin: 
somrients marxaven – cap a l’atzar; 
i tu cantaves – vora del mar 
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills? 
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: 
tot ho perderes, – no tens ningú. 
Espanya, Espanya, – retorna en tu, 
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; 
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; 
pensa en la vida que tens entorn: 
aixeca el front, 
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc. 
No sents la meva veu atronadora? 
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? 
Has desaprès d’entendre als teus fills? 


Adéu, Espanya! 
 

1898 Joan MARAGALL.

~

ñ

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR