Portada » Media, Opinión » Grans equilibris

Grans equilibris

Vicent Sanchís. El Singular Digital. 26/03/2012

El congrés de Convergència Democràtica ha estat aparador fidel de les contradiccions que pateix el partit. D’un costat, hi ha les evidències. A triple banda. L’evidència, diàfana, que la reforma estatutària ha estat una trampa estèril més, en la qual va caure amb totes les grapes el mateix Artur Mas. L’evidència que una part, la més sòlida i activa, de les bases del partit se n’ha cansat i aspira a més. A tot. L’evidència, també, que Espanya no dóna més corda i que el Partit Popular, a tot estirar i a Déu gràcies, només podria arribar a alleugerir l’espoli fiscal. De l’altre, hi ha les reserves. Les precaucions. La reserva que avisa de no perdre la centralitat política. També la que alerta que, diguin el que diguin les enquestes, la majoria dels catalans no s’embarcaria en una aventura sobiranista fins al límit amb totes les bateries de l’Estat en contra. La constatació sobre el rebuig que caracteritza les elits de la denominada societat civil. Què en pensa, de la independència, La Caixa? I el Grupo Godó?

Conscients dels guanys que poden obtenir si Convergència es decanta de manera descontrolada pel pendent sobiranista, el PSC i el Partit Popular s’afanyen a prendre posicions. Els socialistes, des de la UCI política, han recuperat la martingala del federalisme en què no creu ni Patxi López. El PP no deixa de repetir que els convergents han pres un mal camí, s’han radicalitzat i porten Catalunya “al desastre”.

Entre les evidències i les reserves, Artur Mas intenta avançar amb moltes dificultats. Això ha estat el congrés que Convergència acaba de fer aquest cap de setmana. Un avanç calculat i patit. Els convergents han aprovat una ponència estratègica que fa esment, per primera vegada, a la necessitat de “construir un Estat propi que ens garanteixi la pervivència de la nació”. A l’altre costat de la balança hi ha el matís: “el partit treballarà per promoure el debat que ho faci efectiu”. És a dir, Estat sí, però quan els catalans el vegin majoritàriament com a necessari. Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol Pujol han entès que els militants els podien desbordar. I els militants responen a la realitat més viva i activa de la societat catalana. Però, alhora, han remarcat que això s’ha de fet sense perdre la majoria; és a dir, sense caure en aventures arriscades que expulsin CiU de la centralitat que ocupa. Convergència només enfilarà el port de debò, doncs, quan l’acompanyin “totes les naus”. Al final l’única cosa certa, més enllà de les grans tàctiques i estratègies, de les grans declaracions, és si Convergència i Unió és el gran vaixell vàlid. És a dir, si des del govern és capaç de fer avançar nacionalment el país. I per ara, en aquesta legislatura, hi ha més dubtes que rems. Més ineficàcia que solvència.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR