Portada » Media, Opinión » L’ESPANYOLISME ES CURA VIATJANT

L’ESPANYOLISME ES CURA VIATJANT

El Singular Digital. 27-03-2012

 “Viatjar i interactuar amb governs estrangers permet posar en evidència les múltiples mancances del disfuncional Estat espanyol” Agustí Bordas   

Agustí Bordas i Cuscó  és conseller principal de polítiques del Govern Federal Canadenc.

Camilo José Cela Trulock fou un autor superb i superbiós. Més enllà de la seva brillant obra literària, Cela –segons acredità l’historiador Pere Ysàs– fou un ferm defensor de la dictadura franquista, fins i tot espiant altres intel•lectuals coetanis i exercint com a censor del règim nacionalista espanyol. Cela fou qui popularitzà la frase “el nacionalisme es cura viatjant”, habitualment emprada per altres “no-nacionalistes” il•lustres, sovint monolingües i fermament ancorats a l’altiplà castellà.

El nacionalisme espanyol representat per Cela és un exemple paradigmàtic de l’anomenat “nacionalisme banal”, un concepte desenvolupat per Michael Billig, Catedràtic de Ciències Socials de la Universitat de Loughborough, al Regne Unit. El nacionalisme banal és un nacionalisme implícit i rutinari propi d’alguns malnomenats Estats-nació com l’espanyol. Els practicants del nacionalisme banal –com el mateix Cela– són incapaços d’adonar-se del seu propi nacionalisme, tot confonent-lo amb un simple patriotisme.

A mesura que he anat coneixent nous països m’he adonat de la profunda absurditat dels mots de Cela. Viatjar i interactuar amb governs estrangers permet posar en evidència les múltiples mancances del disfuncional Estat espanyol. Més encara, puc afirmar amb certesa que la millor teràpia per abandonar l’espanyolisme i abraçar l’independentisme consisteix en efectuar, de primera mà, una anàlisi comparativa dels models de govern existents a l’Europa occidental.

En termes de renda per càpita, una Catalunya independent es trobaria dins el grup capdavanter en el rànking de països europeus, ben a prop dels Països Baixos. Menciono aquesta evidència perquè ahir vaig tornar a Ottawa després d’una visita governamental a Oslo i La Haia, on vaig mantenir-hi reunions bilaterals amb els governs estatals respectius.

Noruega i els Països Baixos són estats relativament petits, comparables a una Catalunya sobirana. Els ciutadans noruecs i neerlandesos saben que tenen un Estat que defensa els seus interessos econòmics, el seu benestar social i la seva llengua pròpia. La proximitat entre governants i governats és un factor clau per entendre l’eficiència en l’actuació governamental i la complicitat que les respectives poblacions senten per les seves administracions estatals; Oslo i La Haia són percebudes –merescudament tal com vaig veure– com a centres polítics útils i solvents, agents clau per fomentar la competitivitat econòmica nacional.

Els ciutadans catalans s’han de plantejar si les polítiques estatals espanyoles decidides a Madrid contribueixen al benestar català o, si pel contrari, l’Estat espanyol espolia fiscalment l’economia catalana, ignora les necessitats catalanes en matèria d’infraestructures i demostra una hostilitat manifesta vers la llengua pròpia de Catalunya. Convido els lectors a fer balanç, examinar els models de governança a Europa i decidir quin model d’administració estatal –forana o pròpia– convé als ciutadans catalans. El moment de decidir s’acosta.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR