Portada » Media, Opinión » La covardia catalana té un preu

La covardia catalana té un preu

“La profunda recessió d’aquest 2012 tindrà un impacte negatiu en la credibilitat internacional del Govern català”

Agustí Bordas. El Singular Digital

Agustí Bordas i Cuscó és un català amb passaport canadenc; des de fa onze anys viu a Ottawa, Ontario, on és conseller principal de polítiques del Govern Federal Canadenc.

Els catalans tendim a identificar el xovinisme d’altres nacionalitats amb facilitat però, sorprenentment, semblem incapaços de reconèixer-lo mitjançant l’auto-diagnosi. Certament, tenim un notable llegat històric, lingüístic i cultural que hem de celebrar i protegir; hi ha raons suficients per defensar la nostra autoestima. No obstant això, caldria mantenir un agut esperit crític per no caure en l’autocomplaença. La realitat és que dues darreres generacions de catalans –en particular les elits polítiques i empresarials catalanes– han estat horriblement mediocres.

En termes generals –i malgrat algunes sonades i valuoses excepcions– el balanç dels darrers 35 anys a Catalunya és decebedor tant en el sector privat com en el sector públic. Barcelona ha perdut el lideratge econòmic a la Pell de brau, els líders empresarials catalans han esdevingut al·lèrgics al risc i, en el món polític, mai s’ha apostat decididament per la recuperació real de la nostra sobirania, tot acceptant la discriminació en infraestructures i l’espoli fiscal. Ara, merescudament, estem pagant el preu que suposa disfressar la covardia catalana sota la carota del seny.

Ja fa quasi bé 20 anys –des de 1993– que l’empresa catalana hauria d’haver adoptat com a prioritat essencial les exportacions fora de l’àmbit espanyol. Tenint en compte el previsible enfonsament de la demanda interna a l’Estat durant el proper trienni, mai com ara ha calgut l’enfocament estratègic cap els mercats exteriors. La profunda recessió d’aquest 2012 (propera a un 2% de caiguda del PIB) tindrà, necessàriament, un impacte negatiu en la credibilitat internacional del Govern català. L’aprofundiment de les retallades en la despesa pública i la davallada del consum intern, combinada amb l’encara més versemblant fallida grega, poden esdevenir un còctel devastador per a l’economia catalana. Els ciutadans catalans han d’entendre que la pèrdua de benestar iniciada el 2009 s’intensificarà fins, com a mínim, l’any 2015.

La pregunta fonamental que cal plantejar als ciutadans catalans és la següent: si Grècia efectua una fallida desordenada i la inestabilitat politico-financera s’encomana a Itàlia i l’Estat espanyol, provocant la sortida d’aquests dos estats de l’Eurozona, els catalans estem preparats a esdevenir, novament, part de la perifèria europea?

O bé, contràriament, davant els costos dels ajustos ineluctables que comportaria pertànyer a un Estat espanyol marginalitzat en el context europeu (amb l’afegit d’una demanda interna esfondrada), no seria més útil emprendre el camí sobiranista per invertir en la creació d’un Estat propi català assimilable a la resta del nucli europeu?

S’acosta el moment clau per prendre decisions estratègiques. No ens podem permetre cometre els mateixos errors dels darrers 35 anys, no fos cas que acabéssim sent quatre províncies espanyoles connectades al nucli europeu mitjançant el corredor central transpirinenc.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR