Portada » Media, Opinión » La Crida: 31 anys després

La Crida: 31 anys després

Àlex Romaguera. Periodista.

Triangle.cat 19/03/2012

Aquest proppassat diumenge, 18 de març, van complir-se 31 anys de l’acte al Paraninf de la Universitat de Barcelona que va donar origen a la Crida a la Solidaritat. Un moviment que, en resposta al ‘Manifiesto de los 2.300’ amb què diverses personalitats de l’espanyolisme militant atacaven el procés de normalització del català, va posar en solfa la lluita “en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes” durant els anys 80 i principis dels 90.

En ple intent de l’Estat per harmonitzar el model autonòmic i abortar el progrés de les nacions històriques, La Crida va exercir de corcó davant d‘un establishment acostumat a les prevendes amb Madrid i massa complaent respecte els atacs al territori, la cohesió i la identitat dels catalans i catalanes. No s’entén, doncs, l’evolució de l’independentisme polític ni de moviments socials posteriors sense el pòsit deixat per La Crida, tan per les seves accions irreverents com per l’ofici de cosir sensibilitats diverses al voltant d’una idea cívica de construir el país. Gràcies a La Crida i al llegat deixat pel seu activisme incisiu, del qual es poden explicar fenòmens com la Plataforma pel Dret a Decidir i altres experiències recents, la Catalunya d’avui té molta més musculatura i consciència que no pas abans.

Qui no ha canviat és l’Espanya uniforme, narcotitzada en la seva pròpia decadència i incapaç d’acceptar la diversitat com una riquesa; com tampoc un autonomisme embolcallat amb la senyera i amb els hereus dels Pujols i Nadals a primera fila, que es resisteix a fer al pas al sobiranisme, temoròs de perdre els negocis que tan rèdit els dóna els pactes amb la Messeta.

Si abans hi havia La Crida, es pintaven les cabines telefòniques i es repintaven les bústies sobre l’estanquera, ara és el torn de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), dels lipdubs, les flashmobs i les consultes populars. Nous instruments, que amb el coixí d’una història de lluita passada, han de permetre el país sencer aconseguir la independència per preservar, en el marc d’una Europa social i dels pobles, la “llengua, la cultura i la nació catalanes”.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR