Portada » Media, Opinión » La generositat independentista

La generositat independentista

Oriol Junqueras

1. El procés d’independència no pot ser una cursa a veure qui és més independentista. Ningú pot atribuir-se la màquina de fer carnets d’independentista. Aquesta és una dinàmica perillosa per autodestructiva. Reconeixereu qui té interessos electorals i no de país perquè es dedica a repartir carnets d’independentista.

2. Aconseguirem l’estat propi si sabem incorporar al ‘Sí’ un gruix encara important de la població que dubta o que és reticent i escèptica amb els beneficis de la independència, o que tem les conseqüències negatives. Per tant, les declaracions que van en la línia de reforçar la imatge del xoc de trens només fan que alimentar les pors d’aquests indecisos. Reconeixereu qui té interessos electorals i no de país perquè accepta el joc dialèctic de l’espanyolisme agressiu.

3. La independència no passa necessàriament per la unitat dels partits sobiranistes. La unitat no sempre suma i sovint resta. Per què? Hi ha votants d’un partit que per raons ideològiques mai votaran candidats d’un altre partit. Alguns votants d’ERC, d’ICV o de la CUP no votaran una llista unitària que incorpori CiU, i a l’inrevés. L’eix ideològic és determinant per decidir el vot en unes eleccions i és important que cap partit que tingui interès en declarar la independència no perdi vots. Al contrari, tots els que volen avançar en l’eix sobiranista cal que en guanyin. És bo que un independentista comunista, un de socialdemòcrata, un de liberal i un de conservador tinguin un partit a qui votar. El projecte polític de model de societat és fonamental en unes eleccions. Reconeixereu qui té interessos electorals i no de país perquè s’obstina en demanar la unitat electoral dels sobiranistes.

4. La independència és un procés. No és flor d’un sol dia. Totes les aportacions que es facin i que vagin en la direcció de proclamar un estat per Catalunya són bones. Les faci que les faci. Als que som independentistes de fa molts anys sovint ens costa acceptar les aportacions dels que fa menys temps que se n’han declarat perquè les considerem oportunistes o perquè pensem ‘després de tants anys posant-hi pegues…’. Aquesta visió i reticència ens perjudica greument, perquè sense incorporar els que no n’eren fa uns anys no podrem ser mai la majoria còmoda i tranquil·la que ens cal. Un dels casos més rellevants d’aquesta reacció egoista és la que molts tenen amb Jordi Pujol i Ferran Mascarell, per posar només dos exemples. Reconeixereu qui té interessos electorals i no de país perquè no accepta de bon grat l’evolució dels unionistes d’abans.

5. Com diu el refrany, la pressa és una mala consellera. Tot i entenent el sentit històric de l’afortunada expressió del president Barrera ‘Tenim pressa, molta pressa’, aquesta urgència històrica no ens pot fer caure en precipitacions. L’adversari ens prepara un camí ple de paranys i provocacions que hem de saber llegir adequadament. Una de les claus per no tornar a repetir errors del passat és entendre la independència com un procés de proposta positiva i no com la flamarada reactiva als atacs de ‘l’enemic’. Cal construir el relat de la independència no com a oposició a un estat, sinó com a construcció d’un nou model de societat que necessita un marc institucional que la protegeixi i la faci créixer. Per fer això, no es pot exigir immediatesa constant, reacció total, resposta sistemàtica ni solucions fàcils. Reconeixereu qui té interessos electorals i no de país perquè demana la independència per abans-d’ahir.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR