Portada » Media, Opinión » La independència d’Escòcia…i de Catalunya

La independència d’Escòcia…i de Catalunya

somnoticia ⋅ 01/03/2012 ⋅ Josep Perera

La independència d’Escòcia està damunt la taula. No sé com acabarà tot això , però el que està clar és que tot aquest tema ens obliga a parlar novament de la independència de Catalunya .Només en els darrers 30 anys hi han hagut un munt de països que s’han independitzat , a tall d’exemple podem citar: Belize , a l’Amèrica Central , Lituània , Croàcia , Eslovàquia o Armènia , a Europa, Timor Oriental , a Oceania , o Eritrea i Sudan del Sud a l’Àfrica . És només un exemple, n’hi han molts més . Fa mil anys molts d’aquests països ni existien , però ara ja són independents , en canvi Catalunya , que té més tradició i més població que la majoria d’aquests països , continua sent una vulgar autonomia.És lamentable que un país com Catalunya , que ho havia sigut tot fa segles , ara estigui com està , però hi ha d’haver algun motiu pel qual altres països , amb molta menys història , accedeixen a la independència i , en canvi , Catalunya continua fotent pena.La clau està en la mediocritat i en la covardia dels nostres dirigents , la majoria dels quals aspiren únicament a guanyar unes eleccions i a poder viure llargament de la política , res més . En els darrers anys no hem tingut ni un sol estadista , ni un sol polític que hagi planificat el futur del país. Jordi Pujol va estar 23 anys al poder , va guanyar 6 eleccions consecutives , per tant ,va ser un bon candidat , però va ser un pèssim estadista .De fet, en molts aspectes el país està igual o pitjor que el 1980.Fixem-nos en el cas de Lituània. A principis dels anys 90 el President de Lituània era Vitautas Landsbergis , músic de professió , concretament violinista , una persona senzilla que aspirava únicament a veure la independència del seu país . Es va passejar vàries vegades per Barcelona i cap dels nostres “importantíssims” polítics li va fer ni cas , només l’Àngel Colom. Quan l’URSS va començar a trontollar els lituans van ser els primers en demanar la independència , els letons i els estonians anaven al darrere, però els que veritablement van posar els collons i la sang damunt la taula van ser els lituans. Quan a aquell gran farsant anomenat Gorbatxov se li va acabar la paciència va decidir treure els tancs , i enviar-los contra el Parlament de Lituània , que havia proclamat la independència , el resultat va ser un civil lituà mort i el desprestigi absolut de Gorbatxov . Uns mesos més tard l’URSS s’enfonsava i Lituània es convertia en un país independent.Fixem-nos en el cas de Croàcia. El juny de 1991 el Parlament de Croàcia proclamava la independència i immediatament els tancs de l’exèrcit federal iugoslau sortien al carrer , es van passejar per Zagreb enmig dels insults i els retrets de la població civil i van marxar. Amb l’excusa de que a Croàcia vivien molts serbis l’exèrcit federal es va apoderar de la regió de la Krajina , va assetjar les costes de Dalmàcia i va començar a avançar per l’Eslavònia Oriental. A la ciutat de Vukovar , a la frontera amb Sèrbia “només” el 70% de la població era croata , per tant allò havia de passar a Sèrbia . La batalla de Vukovar va durar mesos i Vukovar va acabar en runes , no va quedar absolutament res , els serbis es van apoderar de Vukovar i van avançar cap a Osijek , on van ser frenats . Croàcia havia perdut el 33% del seu territori i el panorama era preocupant. Si el President dels croats hagués sigut Jordi Pujol està clar el que hauria fet: plegar , deixar-ho estar, demanar perdó i renegociar l’autonomia . Però per sort pels croats el seu President era Franjo Tudjman , que havia sigut general de l’exèrcit federal iugoslau , i els croats van fer el que corresponia , ESPERAR , ARMAR-SE , PLANIFICAR I BUSCAR ALIATS . Van trobar aliats , els de sempre , Àustria i Alemanya , els mateixos que a la Primera Guerra Mundial i es van preparar pel gran moment. El 1995 l’exèrcit croat va llançar un atac fulminant i va recuperar en pocs dies tots els territoris ocupats.Els darrers trenta anys Catalunya ha tingut polítics com Jordi Pujol, Raimon Obiols , Carod-Rovira , Carles Sentís , Puigcercós , Montilla , Saura o Artur Mas . Cap d’ells ha fet ni farà mai res per l’alliberament nacional de Catalunya , són gent mediocre i covarda que no està a l’alçada del país , gent que no val la pena. L’únic líder de veritat que ha tingut Catalunya en els darrers cent anys ha sigut Francesc Macià , l’únic disposat a jugar-se-la pel país, l’únic disposat a donar la vida pel país.Els valents , com Francesc Macià , passen a la història , tothom se’n recorda d’ells , els covards , com Jordi Pujol , passen a l’oblit. Si Croàcia i Lituània han accedit a la independència és perquè han tingut líders valents disposats a sacrificar-se pel país , una cosa que a Catalunya es troba a faltar.Goebbels deia que si agafes un abric de visó i el tractes com un drap brut l’acabes convertint en un drap brut , i això és el que han fet els nostres polítics amb Catalunya. Catalunya és i ha sigut una gran nació , una nació capaç d’esclafar l’exèrcit francès a la Batalla de Panissars , una nació capaç de tenir la flota més poderosa de tota la Mediterrània , una nació amb aliats a nivell internacional (Anglaterra) i enemics a nivell internacional (França) , però els nostres vulgars polítics ens han acabat convertint en un drap brut , en una vulgar i penosa autonomia d’un Estat encara més penós.Si volem que Catalunya faci com Escòcia i camini cap a la independència haurem de prescindir de tots aquests polítics mediocres i covards que ens malrepresenten. Cal posar els collons damunt la taula i cal fer-ho ja.Josep Perera

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR