Portada » Destacado » La màgia de Sant Jordi

La màgia de Sant Jordi

 

Procuraré llevar-me ben d’hora: vull assaborir els detalls de la diada des del primer instant. Quan surti al carrer, enlluernat per un sol esplendorós, que vetllarà perquè tot surti rodó, els venedors ja farà estona que treballin per aconseguir les roses més túrgides i elegants. No quedarà cap carrer sense paradeta, i cada cantonada ens reservarà una sorpresa diferent: una senyera ben formosa, un cúmul de roses enginyosament disposades… Petites minúcies que ens robaran un somriure sincer. Els executius més puntuals adquiriran la seva rosa amb professionalitat, satisfets, un any més, de complir amb la cita sense sobresalts. Fins i tot ells, sovint titllats de poc sensibles, percebran la frescor de les roses i n’ensumaran el flaire. S’adonaran que avui, 23 d’abril, l’ambient sembla distès i renovat.
M’atansaré a les Rambles per conèixer l’abast de tot plegat. A aquella hora -els bons propòsits de llevar-me de bon matí hauran fracassat definitivament- l’activitat ja serà frenètica. L’acumulació de curiosos serà més multitudinària que mai, al mateix temps que la quota de catalans per metre quadrat s’elevarà fins a xifres gens habituals en un indret reservat als turistes. Les parades, proveïdes de muntanyes de llibres, rebran la visita de centenars d’admiradors que, com a excepció anual, demanaran als escriptors una signatura en comptes de pregar-la als futbolistes. Sense adonar-nos-en, per un dia canviarem el focus d’atenció i apostarem per un model on la cultura s’imposi a l’esport.
A mesura que avanci Rambles amunt, fins a topar amb el monument a Colom, descobriré la ingent quantitat d’autors arreplegats alsstands. N’hi haurà dels bons -aquells que conquereixen el lector per la delícia de les seves obres-, dels coneguts que necessiten publicar per no perdre pistonada en el panorama televisiu, encara que presentin un llibre poc profund i de discutible qualitat, i dels comercials, que s’alçaran amb la categoria debest-sellers gràcies a una impecable campanya promocional. Situat en el lloc i el moment oportuns, sentiré els renecs d’un dels bons autors, que lamentarà el caràcter comercialque ha anat prenent la diada. El comprendré en part, però trobo que el Sant Jordi segueix fent un gran favor a la difusió de la cultura i que, en tot cas, és responsabilitat dels lectors distingir aquells escriptors que escriuen bé dels que no, així com entendre que, de llibres, se’n poden comprar tots els dies de l’any. Reafirmaré la meva postura quan topi amb un nen petit -de sis anys, com a molt- que pregarà encaridament a sa mare que, per avor, li compri un llibre del Geronimo Stilton: “El llibre i la Rosa” (aquell llibre modificat en l’edició espanyola). Potser no és un tresor de la literatura, però pot ser l’al·licient que l’infant necessiti per atrevir-se amb obres de major envergadura.
La primera conclusió que trauré en passejar-me per les Rambles serà que tenim un munt de gent que, amb més o menys afany lucratiu, es dedica a l’escriptura. Que conreem les lletres com és degut i, almenys un cop a l’any, reconeixem la genialitat d’alguns mestre de l’ofici. La segona serà que tenim una gran estima per la cultura i, des de tots els sectors socials -llevat de l’arrelat al voltant de Convivencia Cívica Catalana, per descomptat-, valorem la diada com una jornada ben positiva per les lletres, pel foment d’un hàbit tan necessari com la lectura i pel país en general. Perquè, sense voler-ho, ens trobarem que a les Rambles s’hi concentren milers i milers de catalans, així com a la resta de places i passeigs del territori. Hi ha, com a mínim, una celebració que ens uneix, una tradició que hem fet nostra i que sentim col·lectiva. I, en els temps que corren, hem d’aprofitar-nos d’allò que ens caracteritza a tots plegats per bastir una Catalunya amb futur.
Els turistes que transitaran per les Rambles -que també n’hi haurà, com cada dia-, es sorprendran en veure aquesta explosió de llibres i roses que fa tanta patxoca. S’ho miraran plens de curiositat i nosaltres els haurem de saber explicar què passa, avui, que es respira aquesta joia. Quan ho comprenguin, pensaran: “Mira que bé, els catalans, quina tradició tan maca!”. I nosaltres, d’alguna manera, ens sentirem com una nació, que desperta admiració per alguns dels seus trets característics, com passa amb totes les nacions del món. I, quan comprovem que tenim tants escriptors -diversos d’ells amb un caràcter comercial que fa tombar d’esquena-, com passa arreu, confirmarem que, tenint com tenint una llengua, una cultura, una identitat i una història pròpies, som una nació tan digna com qualsevol altra. M’aturaré a una paradeta ben engalanada i compraré una rosa per la meva estimada Catalunya. Aquest any la necessita especialment, perquè està -pobreta- més baixa d’autoestima que mai, que ja és dir. Quan arribi a casa, delectat encara per la frescor de les roses i entusiasmat amb l’aire distès de la jornada, començaré a reflexionar sobre el que som: un poble capaç de celebrar un cant anual a la literatura i que, en comptes de cedir al comercialisme impersonal de Sant Valentí, es regala roses per certificar l’amor. Pensant en el que som -que Déu n’hi do, per haver rebut tantes garrotades-, no podré reprimir una ullada somniadora a tot el que podríem ser. Si els qui duen el timó del país sentissin la meitat d’emocions que nosaltres, ja seríem a bon port. Decidit a no amargar-me el final del dia, deixaré els laments per una altra estona i desitjaré sincerament que tots vosaltres, amics i amigues (supervivents tots), hagueu gaudit d’una bona diada envoltats dels vostres. Us ho ben mereixeu.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR