Portada » Media, Opinión » Monarquia o república

Monarquia o república

Nació Digital, 16/02/2012

Televisió de Catalunya ha emès finalment el reportatge Monarquia o República. Primera reflexió: que la televisió pública catalana hagi trigat tant a oferir aquest programa a la seva audiència demostra fins a quin punt hi ha un seguit de qüestions que encara espanten a una certa part de la població o, millor dit, a la major part de les classes polítiques i financeres dominants. Emetre un documental on es debat una qüestió tan democràtica com és que un poble esculli el seu sistema de govern hauria de formar part de la normalitat i no pas de l’excepcionalitat. Però, no ens enganyem, la nostra cultura democràtica encara és tendre i la memòria històrica, massa difosa.

Com a ciutadà, com a periodista i com a persona que li agrada gratar en la nostra història i mirar de divulgar-ne alguna cosa, que li diguin que si hi ha memòria històrica per uns també n’hi ha d’haver pels altres, em provoca una certa irritació. I no pas perquè pensi que cap persona, cap, es mereixi l’oblit col·lectiu, sinó perquè, en el cas de la Guerra Civil espanyola, els guanyadors ja van dedicar-se a fer memòria dels seus durant 36 anys de dictadura i encara durant molts anys de democràcia. No només van honrar la seva “croada”, sinó que van insistir en criminalitzar totes aquelles persones que van perdre la guerra, en demonitzar qualsevol individu que hagués defensat la legalitat democràtica. Aquest és el gran error que encara avui paga l’Estat espanyol i, en conseqüència, Catalunya.

El feixisme franquista va etiquetar les persones en bones i dolentes amb la utilització de tots els instruments que va tenir, el més important, el de la por. No ho van fer pas malament quan encara avui debatre un possible retorn a un sistema republicà sigui considerat poc més que un sacrilegi o una excentricitat. Ho tenien tot lligat i ben lligat. Franco i els borbons van evidenciar diferències en molts moments per acabar pactant una continuïtat que afavoria a ambdós, un acord basat en dos aspectes: la unitat de la pàtria com a divisa sagrada i el fet de no haver de passar per les urnes per assumir el poder. Dictador i monàrquics (borbons) van aconseguir que allò que seria molt raonablement qüestionable ho revestissin de legitimitat (ara en diuen constitucionalitat).

I Catalunya? Si la monarquia que encapçala a Espanya Joan Carles està tan convençuda de la seva força i del poder infinit de la “campechanería”, per què no convoquen un referèndum per assegurar-se si realment tenen la majoria del seu poble al costat?  Ara que, com a català, aquest és un debat que, si fem els deures, no ens hauria de preocupar massa. El futur i cada vegada més necessari estat català entenc que regularà si el cap de l’estat és un rei, un comte o un president (o una reina, comtessa o presidenta, naturalment). Qualsevol opció hauria de ser referendada pel poble. Tenim referents: o bé república catalana com la que somnià Macià, o la tornada dels reis catalans, dels hereus, per entendre’ns, de Jaume I i companyia.  En tot cas, rei o president, referendat democràticament. Els catalans hem protagonitzat capítols grotescos en la nostra mil·lenària trajectòria, però crec que després del que hem vist i viscut no acceptaríem un cap d’estat que fos hereu polític d’un tirà.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR