Portada » Media, Opinión » Necessitem el PSC per a assolir la sobirania

Necessitem el PSC per a assolir la sobirania

El proper dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana en la què més de 200 assemblees locals d’arreu del país hi han col·laborat amb la seva feina i seguint un full de ruta inequívoc: la sobirania nacional, la independència i la construcció de l’Estat català.

Col·lectiu Joan Creixell. Tribuna.cat

En aquest procés hi són presents la immensa majoria dels militants independentistes del país, provinents tots ells de CiU, ERC, SI o ICV. I això, evidentment, és una força fonamental per a caminar cap a la sobirania i per recórrer el full de ruta que s’establirà a partir del dia 10.

Els qui ja han assolit l’independentisme, però, han de tenir la intel·ligència i el pragmatisme de no excloure ningú d’aquest procés. Cal trobar la coincidència i la complicitat d’amplis sectors del PSC que, desenganyats del federalisme impossible i desacomplexats, vulguin caminar cap a la plena sobirania nacional. I, si cal, haurem d’esperar a alguna estació intermèdia.
L’independentisme ha d’entendre que l’objectiu pot ésser impossible sense els votants del PSC
Això pot demanar més temps, perquè és possible que poguem fer una petita parada perquè pugin al tren aquells qui encara no hi són: volem que hi pugi la major part del poble de Catalunya, la gran majoria social. Sols resta que hi quedin al marge el PP, i no pas tots: si pot ser, l’extrema dreta i els ‘quintacolumnistes’ de C’s. Sabem, des del nostre col·lectiu, que hi haurà dificultats: des dels independentistes impacients que no voldran fer cap parada per curta que sigui, fins a aquells qui no hi voldran pujar.

L’independentisme ha de ser madur, seriós, i ha d’entendre, també, que per aconseguir l’objectiu final haurem de tenir una majoria social decisiva, i aquesta, ara com ara, pot ésser impossible sense els militants i els votants del PSC. Obrim-nos, doncs, a portar-los al nostre costat cap a la sobirania. No creem anticossos: fem-los entendre que la societat nacional que volem serà plural o no serà, i que tothom hi ha de tenir un lloc.

Seria un suïcidi que l’independentisme actués d’una forma irresponsable, marginant una part del país pels seus plantejament polítics, estratègics, culturals o lingüístics, perquè la nació l’haurem de fer entre tots. Més difícil encara: haurem de fer allò que fa més de 300 anys que no hem fet, construir l’Estat.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR