Portada » Media, Opinión » Requejo: “Cal no confondre prioritats, estratègies i lideratges entre independentisme i independència

Requejo: “Cal no confondre prioritats, estratègies i lideratges entre independentisme i independència

Ferran Requejo. Catedràtic de Ciència Política de la UPF

Tribuna.cat, 02/03/2012

“A diferència […] d’Escòcia, el Quebec o Flandes, Catalunya encara aquest procés sabent de l’hostilitat del marc constitucional i de la cultura política espanyola”.

Ferran Requejo, ha sentenciat a un article, que la política catalana està “entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme” degut en bona part a “l’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament)”, que ha fet que “bona part de la població vagi arribant a la conclusió de que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en el que va ser inclòs coactivament ara farà tres segles”.

Requejo ha argumentat que es poden distingir “dues etapes en el procés del país vers la seva emancipació política, la fase de l’ independentisme i la fase de la independència”: “1) Independentisme. És la fase actual. L’objectiu bàsic és el d’assolir una majoria sòlida interna favorable a la independència. Raons no en falten. De fet,  en sobren”.

Sobre aquesta primera etapa, l’autor de l’article Les dues fases de la independència ha continuat assegurant que tres de les principals característiques d’una Catalunya independent serien “a) seria econòmicament més rica, amb nivells de benestar semblants al dels països nòrdics o Canadà; b) constituiria un dels estats democràtics més avançats, afavoridor de la solidaritat internacional i dels drets de les minories; c) seria una societat oberta al món i amb personalitat reconeguda”.
Un cop la societat civil ha mostrat la seva fortalesa i el lideratge, les estratègies de la segona fase correspondran a les institucions
Sobre el teixit independentista a la Catalunya actual, Ferran Requejo ha explicat que la societat civil catalana independentista està “conformada per tres elements. D’una banda, l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Es tracta d’una organització de base individual i de caràcter transversal, sense vinculació a cap partit i amb vocació de ser present a tot el territori a través d’organitzacions locals i sectorials. D’altra banda, l’Associació de Municipis per la Independència, que agrupa aquells ajuntaments que així ho decideixin en els seus plens […]. Finalment, el tercer element el conforma tot un conjunt d’entitats de diferent tipus –empresarials, culturals, professionals, esportives, etc”.

Pel que fa a la segona fase del procés del país vers la seva emancipació política, aquesta és la independència: “Aquesta és una fase més complexa que l’anterior, i en la que intervenen més actors. Cobreix dos aspectes decisius, l’àmbit institucional i l’àmbit internacional. Un cop la societat civil ha mostrat la seva fortalesa, el lideratge i les estratègies de la segona fase correspondran a les institucions del país, […] no cal que hi hagi un sol partit independentista, com a vegades es diu, sinó el màxim nombre d’independentistes en tots els partits”.

Ferran Requejo ha explicat que en aquests processos, “un primer indicador que els observadors internacionals comproven és el nombre de diputats independentistes que hi ha en un Parlament”. “Això no depèn ─ha continuat─ de com es manifestin els diputats individualment, sinó de quants pertanyen a partits que inclouen en els seus programes la independència, encara que sigui sense presses. Òbviament, això ho dic de cara als propers congressos de Convergència i d’Unió. CiU que ja no es podrà presentar en les eleccions del 2014 amb la idea del pacte fiscal”.

És absolutament necessari, amb tot, que en aquesta etapa es compti, segons assegura Requejo, amb “un lideratge institucional clar, personalitzat i identificable des de Nova York o Pekín”. “Paral·lelament ─ha continuat explicant─, s’han d’obrir estratègies d’obtenció d’aliances amb altres organitzacions i institucions internacionals (Consell d’Europa, OSCE, NNUU, UE, etc). En el seu moment es requeriran observadors i mediadors estrangers, especialment quan l’estat tingui molt més explícitament a l’agenda el tema de la independència de Catalunya i reaccioni amb tots els seus medis polítics, jurídics, mediàtics i internacionals per impedir-la”. Finalment, l’expert de ciència política ha subratllat la necessitat, en tot aquest procés de “no confondre les prioritats, les estratègies i els lideratges d’aquestes dues etapes -malgrat els solapaments que puguin donar-se, molt primitiva en termes de pluralisme”.

Deja un comentario

VIDEOS DESTACADOS

SECUENCIA DE FOTOS FLICKR